Aquesta és la pregunta que es deuen fer els ciutadans de la nostra vila en veure l’acció de govern de l’Ajuntament. A principis de març es compliran nou mesos de la proclamació de Miquel Buch com a Alcalde i vuit del nomenament del seu equip de govern. Han passat tres quartes parts del primer any de mandat i els objectius del govern local segueixen sense quedar explicitats.
En el discurs d’acceptació del càrrec, el sr. Buch va parlar d’actituds i formes de fer, però poc o res de projectes i objectius. Va parlar de com volia governar, de com volia administrar l’ajuntament, del tarannà que volia impregnar a l’acció de govern. Va lloar també els “actius” de la ciutat. Però en cap moment va parlar de quins eren els seus objectius durant el mandat. Molts coms però cap què. I és especialment sorprenent si tenim en compte que tots els altres partits amb representants al Ple, sense excepció, van presentar quins creien que eren els temes a abordar en els pròxims quatre anys.
Aquest discurs era en part comprensible donada l’aritmètica política: no disposar de majoria absoluta obliga a negociar un programa amb un eventual govern de coalició. Així, es podia entendre que l’Alcalde es reservava el dret d’esmentar els seus objectius perquè els estava negociant amb d’altres forces. Era lògic donar un marge de temps perquè l’equip de govern pogués fer un pla d’actuació per al mandat.
Poc temps després, la decisió de l’Alcalde i el seu partit fou la de governar en minoria. Una opció de poc risc si tenim en compte que disposa de gairebé la majoria absoluta dels regidors i, per tant, amb poques concessions, podia aconseguir tirar endavant bona part de les seves propostes. Ara no quedava cap excusa: l’equip de govern havia de fer explícit el seu pla. Calia esperar, per tant, que en el ple extraordinari on es feia el nomenament de l’equip de govern, l’11 de juliol, s’indiquessin les prioritats de l’acció de govern… però res.
Han passat ja els 100 dies de gràcia que diuen que cal donar a qualsevol equip de govern. De fet, gairebé n’han passat 300. I seguim sense saber quines són les prioritats per al mandat, com ha de ser el Premià de Mar d’aquí a quatre anys i què s’ha de fer per arribar-hi. Òbviament, s’han fet coses, no gaire tot sigui dit, i s’han presentat mocions que han obligat al govern a posicionar-se i donen alguns indicis. Però diguem que ho ha fet per passiva, regnant l’atonia: el marc en què s’ubiquen, la direcció cap on va el vaixell, no està clara. I no cal dir, que no hi ha un PAM, un Pla d’Actuació Municipal, una eina tradicional per plasmar els objectius del govern local. Fins ara, només eslògans com aquell tan recorrent d’“ajudar els que més pateixen”.
En ciència política, es diu que els pressupostos són la llei més important: és on et gastes els diners, és on poses les prioritats. La veritat és que si tinguéssim el pressupost de 2012 a les mans, podríem fer-nos una idea de cap on vol l’equip de govern que vagi Premià aquest any. Al ser el primer pressupost de la nova legislatura, seria insuficient però significatiu. No sabríem on anem, però sabríem la carretera que agafem… tanmateix estem entrant al març i tampoc. Se senten cants de sirena, però d’informació, zero, en una flagrant manca de transparència i voluntat negociadora.
Amb tot plegat, creiem que és necessari, i una obligació de l’equip de govern vers la ciutadania, que exposin quin és el seu pla a quatre anys vista, prengui forma de PAM o de Pla de Mandat. I òbviament, és injustificable que l’Ajuntament es passi un trimestre gairebé paralitzat sense saber quants diners tindrà per gastar. Urgeix, també, la presentació i aprovació del pressupost del 2012.
Les administracions no són alienes al context econòmic que vivim i els ajuntaments encara menys: un finançament inadequat i una enorme pressió sobre els serveis s’han vist agreujades per una forta caiguda dels ingressos propis. S’ha gestionat comptant com a corrents, ingressos que eren extraordinaris i Premià no n’és una excepció. Som conscients de les estretors econòmiques que hi ha i sabem que s’ha acabat l’època de les grans obres i els projectes estrella: no tindrem noves biblioteques ni nous teatres. I és justament per això que ara és més imprescindible que mai saber on es va, tenir clares les prioritats. Caldrà replantejar moltes coses que fins ara donàvem per evidents i fugir dels tòpics i els llocs comuns.
Això no vol dir, en absolut, que només hi hagi una manera de fer les coses: sempre hi ha alternatives i és probable que des de la Crida no compartim el guió a seguir: tenim un Premià diferent al cap. Però si no sabem quin és el plantejament, no sortirem de dubtes. I és per això, perquè cal que l’equip de govern es posicioni, que ens digui què es proposa i com ho vol aconseguir. És el moment de tenir les idees clares i de ser valents. Actuar sense un full de ruta és la pitjor estratègia: ara és mes just i necessari que mai que la ciutadania sàpiga cap on vol l’equip de govern que vagi Premià.