Polítiques d’infància: una acció de present i una aposta de futur

Crida Premianenca proposa el treball de la Infància des de polítiques integradores i transversals, incloses en el marc d’unes polítiques socials actives, valentes i integrades. Des d’aquest article, volem remarcar la importància de les polítiques d’infància i la seva capacitat transformadora. 

per Martí Ramos
Una de les coses que es pot veure quan s’observa la forma d’actuar de
l’Ajuntament, és que no hi ha polítiques locals (val a dir que tampoc
autonòmiques) d’Infància. La infància s’inclou als serveis socials (quan es
parla de risc social), a ensenyament com a principals benefactors (o
malfactors) d’aquesta àrea per les escoles i els instituts, a sanitat pels
serveis de pediatria, a polítiques de lleure o de cultura en quant a
l’organització d’espais lúdics i educatius per als infants… Sí, però també hi
ha moltes polítiques de Gent Gran, de Gènere, etc… I quin altre col·lectiu hi
ha que sigui vulnerable perquè no pot valer-se a si mateix (almenys legalment)?
Els infants. I encara que no poden votar, els infants seran el futur dels
pobles on vivim ara. Tota aquella colla de marrecs que veiem jugant a futbol a
la Plaça de la Sardana, gronxant-se a la Plaça Nova, els adolescents que es
reuneixen a la Plaça dels Països Catalans, els nens i nenes que corren pel
carrer de la Mercè o que ens fan desviar-nos per evitar que ens atropellin amb
les bicicletes, ells, seran adults aviat i seran el qui s’ho manegaran al
poble. Aquests nens treballaran a les botigues, a les indústries, a la brigada,
voldran ser alcaldes, aniran a actes sobre polítiques locals, etc… en breu.
I els nens i nenes no són mai “només els nens i nenes”, perquè tenen pares,
avis, oncles, germans i germanes grans… etc.
Quan es parla, per exemple, d’Ensenyament, no parlem dels nens. Parlem dels
pares que estan o no contents amb el sistema educatiu i la qualitat educativa,
parlem de si la pública o la concertada, parlem del sou i horaris del
professorat, etc… Tot això, evidentment, repercuteix i molt en els infants,
però no parlem d’ells.

Quan es parla de lleure es parla de les entitats, de casals d’estiu o
d’activitats esportives, els usuaris majoritaris de les quals poden ser nens i
nenes, però no parlem d’ells directament.

Als Serveis Socials, fem el mateix. No parlem de polítiques destinades a
infants, parlem de subsidis, de centre obert com a recurs… Sí, d’acord, tot
això ajuda a la infància. Però no tenim política d’infància.
A Premià, al 2014, hi havia més de 4.400 nens i nenes menors de 14 anys
(per 4.900 majors de 65 anys). Això és més d’un 15% de la població. I aquí ni s’hi
compten els nois i noies entre 15 i 18 anys (no hi ha dades diferenciades),
però a Catalunya més del 20% de la població és menor de 20 anys. Gairebé un de
cada cinc habitants de Premià és menor d’edat. No caldria una Política
d’Infància? Destinada a què si ja hi ha tantes polítiques d’educació, de
serveis socials, de….

1. Tots els nens i
nenes de premià haurien de tenir garantits uns àpats adequats:
a.       Augment de la partida
pressupostària per menjadors escolars
b.      Augment dels ajuts per aliments a
les famílies amb infants
2. Totes les nenes
i els nenes haurien de tenir accés a espais educatius i de socialització
a.       Només hi ha 26 places d’escola –
bressol per 28.000 habitants
b.      Es necessita com a mínim una
línia més de primària
c.       Augment de les beques destinades
a activitats extraescolars
d.  Creació d’un espai d’atenció a la
petita infància (per a mostra, un botó: http://www.granollers.cat/benestar-social/espai-familiar-petits-i-grans )
e.      Potenciació de la programació
cultural i lúdica per a infants i adolescents (festa major, programació a
L’Amistat o al Patronat, etc…)
f.        Potenciació de
les capacitats artístiques, esportives, intel·lectuals, etc… dels infants a
través de fomentar la participació cultural
3.  Premià és el
segon poble amb més habitants del Maresme, hauria de poder gaudir de serveis no
centralitzats a Mataró i tenir en bones condicions els seus serveis, adequats a
les necessitats reals
:
a.       Optimitzar el Centre Obert com a
espai integrador i de construcció d’identitats
b.      Creació d’una nova plaça per un/a
educador/a social de SSB
c.       Serveis descentralitzats de
Mataró: CDIAP, CSMIJ… que d’altres comarques tenen per partida doble als dos
municipis amb més habitants.
d.      Creació d’una escola de pares i
mares
e.      Potenciar el treball comunitari
(grups d’adolescents, activitats a l’institut, etc…)
4. La infància no és un objecte amb
el que jugar mediàticament, formen part activa del municipi
:
a. Generar un
consell d’infància (recollit a la Llei dels Drets i Oportunitats en la Infància
i l’Adolescència) útil, representatiu i vinculant
b. Fomentar
espais, a les escoles i instituts, que potenciïn la vinculació dels nens i
nenes amb el poble on viuen
c. Dotar
d’eines formatives i/o d’espais als centres educatius per treballar aspectes
com el gènere, la immigració, la diversitat, el civisme i els drets bàsics

I un etcètera més llarg… Podríem incloure aquestes propostes al programa
dins dels “departaments” que considerem oportuns, però resultarà més eficient i
més potent fer-ho com a Polítiques d’Infància. No ho fa ningú, però hi ha alguns
municipis (p. ex: Les Franqueses) que tenen una Àrea d’Infància i Joventut…. Des
de la Crida volem impulsar aquestes polítiques d’infància, treballant-les de
forma autònoma alhora que integrant-les dins el conjunt de polítiques locals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.