A petició de Crida el ple de Premià visitarà i coneixerà experiències de gestió comunitària

Aquestes pràctiques són a les antípodes de la fórmula d’empreses privades del sector de l’educació i cultura, que gestionen serveis com centres cívics, espais joves i altres centres culturals d’arreu del territori, i ofereixen a la comunitat la possibilitat de gestionar allò públic des de la proximitat i la participació. Convertint aquests espais en laboratoris potents d’experimentació social, on altres formes d’organitzar-se, de decidir i gestionar es posen al servei d’una sèrie de projectes amb un gran valor per la comunitat, esdevenint una manera d’entendre la cultura i la participació al territori, com una escola de participació política i ciutadana.

Moltes vegades les pràctiques sobre allò públic acaben sent les pràctiques de l’administració i no són del tot representatives de la societat perquè exclouen, en molts casos, al veïnat que finalment es veurà afectat pels processos de gestió i decisió. En canvi, les pràctiques comunitàries busquen posar el veïnat al centre de la gestió sense perdre el sentit de bé comú i públic del que estan gestionant de manera col·lectiva. Per això cal reconèixer els col·lectius, els barris, els veïnats com a actors actius en la programació d’activitats, en la creació de cultura i en la capacitat de gestionar el que realment és seu, el que és públic. Fet que no va en detriment del paper de l’administració que ha de ser garant i facilitadora d’aquests processos de gestió col·lectiva a partir de criteris consensuats amb la comunitat arrelada al territori.

Si bé són pràctiques en els darrers anys sorgeixen amb força, i que ja fa molt de temps que han existit al nostre entorn, no sempre el conjunt de la societat i responsables polítics sabem les experiències en què es basen; per això creiem que ens cal conèixer-les millor. Quan parlem de gestió comunitària no estem pensant en fórmules o receptes prescriptives. Aquests processos col·lectius fan un pas des de la participació per cobrir necessitats quotidianes a la preocupació i implicació en assumptes públics i comuns amb la mirada a la comunitat. Quan parlem de gestió comunitària, no parlem només d’una cessió dels espais a les entitats que aquestes acaben utilitzant com a seus i on la seva gestió i presa de decisions poden ser opaques i poc accessibles. Parlem de «gestió comunitària» quan els projectes responen a un interès col·lectiu consensuat i vinculat a les necessitats d’un territori i la seva gent, així com de la seva capacitat de permeabilitat, transparència i d’accés de la comunitat al control democràtic dels òrgans de presa de decisió i dels recursos que s’hi gestionen.

Quan parlem de gestió comunitària ho fem d’autogestió des de l’organització social de la mateixa comunitat. Aquest és el repte central: la creació o reapropiació per part de la societat dels recursos que ens permeten autogestionar la producció i reproducció, així com consensuar les normes que garanteixin l’accés universal i la gestió ètica i democràtica d’allò que, pensem, ens pertany. En aquest sentit, una gestió comunitària dels recursos públics posa en el centre de mira dos aspectes fonamentals: la relació d’horitzontalitat entre el teixit associatiu i l’Administració i el retorn social de les polítiques públiques des d’una perspectiva d’interès general.[2]

Pensem que això reflecteix una nova manera d’entendre el poble i el que és comunitari, una nova manera d’entendre les necessitats compartides i com ens empoderem tots i totes per donar-hi resposta.  Volem potenciar aquestes experiències al poble perquè són expressió de democràcia directa, de gestió col·lectiva, de solidaritat, de cooperació i de maneres més enriquidores de relació social. Som-hi!