El resultat de la primera experiència va ser favorable a la proposta de l’Agrupament Escolta Amon-Ra, la seva demanda llargament reivindicada d’un local digne per realitzar la tasca educativa amb infants va obtenir el suport de 268 premiamencs i premianenques. Però des d’aleshores els joves del CAU van de desencís en desencís.
Es pot comprendre que la reforma de Can Salamó sigui més complexa del previst i l’execució del projecte s’allargui, el que és més difícil d’entendre és que el govern negui a l’agrupament escolta disposar d’un magatzem i una sala d’ús exclusiu dins el nou equipament (que sumats suposen només un 12% de l’espai!!!) i que també se’ls digui que no quan demanen poder pintar un mural amb els infants a una de les parets de la masia.
Qualsevol que conegui la tasca del CAU sap que poder “fer-se seu” l’espai és un element important. Decorar, pintar, guardar els trastos, tenir disponibilitat horària per fer reunions o si cal per rebre la visita d’altres CAUs i passar-hi la nit, no són elements secundaris. A sobre les peticions de l’A.E. Amon-Ra són modestes i proporcionades.
Sobretot si tenim en compte que la seva demanda ha estat la més votada en un pressupost participatiu i que és gràcies a això que ara es disposa de 200.000 € per restaurar un equipament que serà per a tot el poble (i que a banda dels espais polivalents d’ús per a entitats i veïns aglutinarà les entitats, serveis i activitats per a la joventut, si es compleix la moció de Crida que es va aprovar al ple d’octubre).
Dir ara al CAU que podran accedir a l’espai com qui disposa d’una sala del centre cívic és vulnerar el resultat del pressupost participatiu i, sent clars, una presa de pèl. El compliment del resultat d’un procés participatiu no hauria de convertir-se en una batalla.
De totes maneres no és el primer cop que ens hi trobem. La Plataforma Premià Port va recollir 500 firmes per demanar un debat profund sobre el projecte, tal com permet el reglament de participació ciutadana, la resposta del govern va ser fer el procés un cop ja estava tot aprovat, quan quedava per decidir només el farcit de la zona verda. Fins i tot el Síndic de Greuges va dictaminar que s’havia vulnerat el reglament.
Fa dos anys i mig es va celebrar una consulta popular sobre l’expropiació de Can Sanpere per destinar l’espai a zones verdes i equipaments públics, ara es portarà a aprovació un pla urbanístic que hi preveu la construcció de pisos.
Si seguim pervertint la participació ciutadana no aconseguirem mai que arreli. El desenvolupament en altres contextos polítics com Suïssa o Uruguai demostra que els mecanismes de democràcia directa són la seva pròpia retroalimentació. I no només la democràcia directa, en general tots els mecanismes i instruments de participació ciutadana són benzina per a més participació. Ara bé, perquè el cercle virtuós es mantingui viu calen dues coses: que els poders públics hi apostin de manera sostinguda (amb lideratge i recursos), i que es compleixin els resultats.
A Premià tenim les bases per fer un gir en la manera de fer política: un poble conscient i actiu, amb un bon teixit associatiu i moviments socials vius i crítics com no n’hi havia hagut des de fa anys. Tenim també un bon reglament municipal que preveu la iniciativa ciutadana per impulsar processos, tenim tècnics que s’han format, recursos i comencem a tenir experiència. Però per més bons reglaments, bons tècnics i bones intencions que es tinguin no anirem gaire lluny si el govern no s’ho creu, lidera i compleix.