Discurs de felicitació per part del grup municipal de Crida Premianenca al Patronat Social Premianenc, entitat de l’any 2018 a Premià de Mar.
Com no pot ser d’una altra manera, començo la intervenció felicitant al Patronat Social Premianenc pel seu nomenament com a entitat de l’any 2018. En nom dels companys del grup municipal i en nom de totes les persones que formen part i participen de Crida Premianenca, rebeu de tot cor una grandíssim felicitació per aquest reconeixement.
La tasca del Patronat i el seu compromís amb la cultura va molt més enllà del teatre, el cinema o la música. Amb la cultura, amb això que ens defineix com a éssers humans, el patronat ha creat comunitat, ha cohesionat i, en definitiva, ha omplert de significat una paraula tan quotidina com és la de “poble”. Premià de Mar és poble i no és simplement un grapat de hectarees entre Barcelona i Mataró, entre d’altres motius, perquè gent amb empenta com els impulsors del patronat, han contribuït durant anys perquè així sigui.
Amb el Patronat, Premià de Mar té molts deutes, de valorar incalculable:
– Quant li deu el teatre premianenc al Patronat? Li deu ser el bressol de multitud d’actors, actrius, directors i directores, dramaturgs… amateurs o amb professionals, que durant anys i anys han treballat per presentar muntatges teatrals a la població amb denominació d’origen local. Anys i anys de portar a Premià de Mar tot tipus d’obres, per a infants, joves i adults, des dels clàssics Pastorets i l’estel de Natzaret fins a propostes vanguardistes com El retaule del flautista o Marat/Sade.
– Quant li deuen tots els amants de la música al Patronat? Quan a les acaballes del franquisme, l’entitat feia un pas endavant i presentava concerts moderns i crítics amb el règim. És així com, en pocs anys, van passar pel número 26 del Carrer Reverend Paradeda figures com Tete Montoliu, Pau Riba, Sisa, Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet o Ovidi Montllor. Una llista que, llegida a dia d’avui, fa vertigen!
– Quant li devem tots els amants del cinema al Patronat? Quan en la reconversió de les sales de cine durant els 90 a Premià ens vam quedar orfes de cinema, l’ùnic lloc on els joves del poble podíem veure películes en pantalla gran va ser el patronat. I ara, feliçment, en podem seguir mirant de películes, i també excelents documentals, tot plegat gràcies a que des de fa algunes temporades l’entitat és membre de la Federació Catalana de Cineclubs. En aquest àmbit del cinema, no podem oblidar experiències com el CineClub El Mirón, un grup que va marcar un punt d’inflexió al consum i a la cultura del cinema a Premià de Mar, trencant convencions, programant allò que a l’època semblava improgramable (Truffaut, Bergman, Eisenstein, Buñuel…) i promovent el debat i la crítica.
Per acabar, i fora de l’àmbit de les arts escèniques, cal recordar que el patronat ha estat casa d’acollida dels cursos que els Amics de la Llengua Catalana oferien a Premià de Mar durant els 60 i de sessions del grup literari Taula Rodona. En definitiva, i anant més enllà de la programació de la pròpia entitat, cal posar en valor que el Patronat, durant molts anys, ha estat i és un paraigües per a molts grups amb inquietuds culturals, socials i polítiques a la nostra vila. Un espai d’activació cultural i de base popular.
Vull fer-me pesat i repetir-me, moltíssimes felicitats al Patronat Social Premianenc pel nomenament,
i que gaudim per molts anys de cultura a Premià de Mar.