Crida Premianenca reclama polítiques transformadores i canvis en la composició del govern com a base per a la negociació a la taula de diàleg amb les forces sobiranistes.
Dels resultats electorals del maig en vam extreure un triple missatge: la pèrdua de suport al principal partit de govern indicava una demanda de canvi, de més democràtica i de regeneració de l’administració; l’augment de vots a les forces d’esquerres mostrava la necessitat d’un gir social en les polítiques; i la majoria absoluta independentista és un mandat nítidament republicà, a favor d’un Ajuntament que reclami la fi de la repressió i l’autodeterminació plena. En aquestes coordenades hem treballat des d’aleshores i ho seguim fent.
No obstant això, l’opció d’un govern que permeti conjugar plenament les tres demandes no és possible (a la suma de Crida, ERC i Comuns li manca un regidor per arribar a la majoria absoluta) i per tant hem afrontat el repte des de la diversitat.
En un primer moment en diàleg amb el PSC, que ha descartat la formació d’un govern d’esquerres i ha actuat com a força conservadora, i posteriorment acceptant l’oferta de diàleg d’ERC entre les quatre forces sobiranistes (JxC, ERC, Crida i Comuns).
Ara bé, la posició que la Crida ha traslladat en aquesta Taula de diàleg manté la línia de treball que hem seguit des del maig:
- Canvi en les polítiques, posant els serveis a les persones, la defensa del territori, els drets de ciutadania i la regeneració democràtica al centre. L’objectiu és clar: garantir un govern plural i de progrés per lluitar de manera eficaç contra les desigualtats i avançar en la construcció d’una ciutat inclusiva, intensament democràtica amb voluntat de suma amb el teixit associatiu i el conjunt de ciutadania organitzada.
- Canvi en la composició del govern, ja que l’actual govern liderat per l’alcalde Méndez s’ha mostrat incapaç d’arribar a acords amb la resta de forces i conformar una majoria. Amb només cinc regidors de 21, JxC intenta imposar el seu programa i treballar els grans temes de forma unilateral i a partir del xantatge (com s’ha fet palès en la negociació de les Ordenances Fiscals, el PAM o l’elaboració del Pressupost).
Cal tenir present que entre les forces sobiranistes la majoria cap a l’esquerra és clara, Méndez va obtenir 5 vots a la investidura mentre que en Pep Ripollès d’ERC en va obtenir 10 (5 d’ERC, 3 de Crida i 2 de Comuns). Per això defensem que tota negociació entre les forces sobiranistes passa, com a condició de possibilitat, per acceptar aquesta situació i efectuar un relleu a l’alcaldia.
Per últim, des de Crida entenem que és imprescindible mantenir la feina en el sí del bloc d’esquerres. La coordinació de les tres forces (Crida, ERC i Comuns) és la millor garantia de polítiques que aprofundeixin en el triple eix de regeneració, justícia social i republicanisme. Per això afirmem i advertim que la Taula no té sentit si és perquè ERC guanyi una posició de força i negociï un govern de coalició amb JxC i el suport extern del PSC, una majoria continuista en la que no veiem possibilitat de col·laboració.
