Semblava que no es podria aturar mai la mobilitat insostenible de cotxes, camions, avions i vaixells. I amb la crisi del COVID19 s’ha aturat, restingida al mínim imprescindible. Després d’això, té sentit tornar on èrem i continuar la carrera cap al desastre?
Crida premianenca se suma a la campanya “Confinem els cotxes, recuperem la ciutat” per un procés de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat socialment justa i ambientalment sostenible en detriment de l’ús del vehicle privat i els transports contaminants. Per això també ens sumem a la convocatòria de passejada per la Nacional-II el proper dijous 11 de juny de 2020 a les 20h.
Es tracta d’una campanya promoguda per desenes de col·lectius i entitats veïnals i ecologistes d’arreu del país, com la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, Plataforma per la Promoció del Transport Públic, Ecologistes en Acció, Fridays for Future, Rebel·lió o Extinció, etc. Amb l’objectiu de crear unes ciutats saludables i que cuidin del nostre clima. La proposta encaixa amb la línia de treball a favor de la mobilitat sostenible empresa fa anys per Crida Premianenca, amb mesures com la creació de l’autobús urbà de Premià (C-18), la petició d’implementar la T-Mobilitat i integrar provisionalment Premià a la Zona 1, la proposta per millorar la connexió entre Barcelona, Mataró i Premià de Mar amb autobús, la conversió de la C-32 i la N-II o la creació de la Taula Local per a la Sostenibilitat.
El model de mobilitat que teníem (i que correm el risc de recuperar) abans del COVID19 és altament contaminant i invasora de l’espai públic. Els cotxes contaminen en el seu procés de producció, en la seva vida útil (no només pels gasos que emeten, també per les partícules dels pneumàtics) i al final d’aquesta quan es converteixen en residus complexes per desmantellar, reciclar i/o emmagatzemar. La contaminació dels cotxes representa un percentatge dels agents contaminant, però a més és una contaminació arran de terra, de proximitat a on les persones han de moure’s i viure, especialment directa per als infants.
Les infraestructures per circular tenen també un impacte ecològic molt gran, especialment les vies ràpides que envaeixen i trituren territoris. I la major part dels desplaçaments no estan optimitzats, els vehicles que circulen tenen una mitja del 74% de places buides. Però també el cotxe és invasor a la ciutat, la majoria, quan no la totalitat, dels carrers són de trànsit de cotxes i deixen un espai minso als vianants i als vehicles no contaminants. I els cotxes que no circulen estan ocupant un 60% de l’espai públic quan la majoria estan un 95% del seu temps aparcats. Resulta evident que compartir cotxes, fer ús de vehicles més lleugers i no contaminants com bicicletes i cargobicis i més transport públic seria un model molt més eficient, menys contaminant i alliberador de l’espai públic.
El període de confinament ens ha fet viure una altra realitat possible, com diu el manifest “Confinem els cotxes, recuperem la ciutat”: Aquest confinament ens deixa escenes urbanes inaudites: ciutats silencioses, olors que abans no sentíem, cants d’ocells, converses entre veïnes de balcó a balcó. Per primer cop en dècades, moltes ciutats compleixen les recomanacions en qualitat de l’aire que demana l’OMS. Per primer cop en els darrers cinquanta anys, respirar a Barcelona no ens perjudica la salut. És terrible haver hagut d’arribar a aquesta fita per una crisi com la que vivim, però ens permet imaginar la possibilitat de viure en una ciutat sense fums. No és qüestió menor.
El procés de desconfinament hauria de permetre mantenir aquests aspectes positius que hem viscut, recuperar la mobilitat, però fer-ho d’una altra manera: “Necessitem que un percentatge important de carrers esdevinguin un espai per anar en bicicleta i caminar de forma segura; i potenciar la capacitat del transport públic, columna vertebral de la mobilitat a les nostres ciutats que ha de garantir les distàncies de seguretat. La bicicleta ha d’esdevenir el vehicle prioritari del desconfinament. És el vehicle més net i eficient, permet desplaçaments llargs i garantir distàncies de seguretat. No estem parlant de vies secundàries o petites superilles. Estem parlant de la necessitat d’una xarxa de vies sense vehicles de motor, que faciliti la mobilitat activa entre barris i entre ciutats en el cas de les metròpolis urbanes. Els beneficis per la salut de restringir el trànsit seran múltiples: generarem prou espai per garantir distàncies de seguretat entre les persones. Els carrers pacificats seran la manera de promoure la mobilitat activa després de molts dies de sedentarisme per confinament. I recordem que respirar un aire net és també una mesura preventiva contra els efectes coronavirus. Els beneficis ambientals son també palesos: menys emissions en un món que segueix estant en plena emergència climàtica.
En aquest sentit Premià de Mar està molt més endarrerit que altres municipis. No existeix cap xarxa de carril bici real. Només tenim, com una burla, uns suposats carrils bici no segregats pintats sobre carrers on segueix el mateix trànsit de cotxes sense cap mena de prioritat efectiva ni seguretat per a l’ús de la bicicleta. És per això que Crida premianenca va donar suport a la moció d’ERC que, entre altres, proposava les següents mesures:
Desenvolupar una xarxa de vies ciclistes per a desplaçaments segurs, carrils bici reals i vies on les bicicletes tinguin una prioritat real.
Desenvolupar una proposta mancomunada amb els municipis del nostre entorn per implementar sistemes de bicicletes públics en xarxa, així com iniciar un estudi de viabilitat i de mobilitat d’un servei de bicicleta compartida que contempli els municipis de Premià de Mar, Premià de Dalt, El Masnou, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i Cabrera (…) desenvolupar conjuntament vies d’ús prioritari de bicicletes per la circulació cap al lloc de treball i altres vies d’ús prioritari permanents per la connectivitat urbana entre totes les ciutats del nostre entorn, ampliable a altres municipis, creant d’aquesta manera una gran xarxa de mobilitat en tot el Baix Maresme.
És urgent que les mesures aprovades en aquesta moció es duguin a terme, per començar a transformar la mobilitat ja des d’ara. Per això també cal retirar vehicles de l’espai públic, alliberant espai amb la reducció dels aparcaments al carrer, desplaçant-los a aparcaments fora de la via pública i fomentant les opcions de vehicles i trajectes compartits.
Seguint amb el manifest “Confinem els cotxes, recuperem la ciutat”, veiem que: Altres ciutats ja ho estan duent a terme i estan reservant molts quilòmetres de calçada per ús exclusiu de vianants i ciclistes; i millorant el sistema de transport públic. A casa nostra, alguns Ajuntaments com Barcelona, Girona o Vic han presentat actuacions en la mateixa direcció. Creiem que les mesures proposades fins al moment són insuficients. Afecten pocs carrers i tan sols a la zona més cèntrica de les ciutats. Altres ciutats, com Lleida i Tarragona, no s’hi ha fet cap actuació. Per caminar cap a ciutats lliures de contaminació necessitem restringir el trànsit rodat dràsticament. Necessitem ampliar urgentment aquestes mesures i que esdevinguin permanents.
En aquest sentit un exemple de referència internacional és Pontevedra, a Galícia, una ciutat de 82.000 habitants que en pocs anys ha fet una reducció dràstica de l’ús dels cotxes i ha alliberat grans superfícies d’espai públic, reduïnt la contaminació en un 70%. Un procés participatiu amb els veïns on la majoria va optar per aquesta opció. Actualment a Pontevedra s’hi mouen menys d’un miler de cotxes diaris.
Amb menys de 30.000 habitants a Premià de Mar, amb dades de 2015, diàriament entren 15.000 cotxes i 10.000 es fiquen al nucli urbà, els residents fem 6.700 desplaçaments interns diaris en cotxe, però la majoria dels premianencs fa els seus desplaçaments a peu. Aquests desplaçaments en cotxe només són un 13% dels desplaçaments diaris ja que un 96% d’aquests es fan a peu. És doncs la majoria que es mou a peu que disposa de menys espai per moure’s. Tenim (teníem al 2015, doncs encara no s’ha actualitzat l’estudi) 5.600 cotxes a la via pública dels quals en la majoria de barris entre un 50% i un 45% no es mouen en tot el dia.
Tenim doncs una transformació important a fer i oportunitats per fer-la. Si a la gent se’ns donen opcions fem canvis. N’és un exemple l’ús del Bus urbà, resultat d’una moció de Crida Premianenca. Però en calen molts d’altres. Retornant al manifest podem concloure: Per això demanem a les administracions un Pla de Xoc urgent per convertir les calçades en viari prioritari per vianants i bicis, a tots els carrers i accessos de les ciutats.
