Crida davant la dimissió de Miquel Àngel Méndez com a alcalde de Premià de Mar

Davant l’anunci de dimissió fet per l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Àngel Méndez, des de Crida Premianenca volem fer les següents consideracions:

En primer lloc, constatar que marxa un alcalde que arriba al càrrec de la mà d’en Miquel Buch i guanyant les eleccions de 2019 amb els pitjors resultats de la història del PdCat i una minsa majoria de cinc regidors, suficients sobre el paper per fer govern però totalment ineficients per gestionar les necessitats del municipi. Aquesta situació ens porta a un any sencer de bloqueig polític, agreujat per un període previ de despeses de caire electoralista i dos Plans d’Estabilitat Financera. De fet els seus suports polítics, fins la reedició de la vella i gastada sociovergència, són tan escassos que ni tan sols supera una qüestió de confiança.

També recalquem el caràcter profundament poc social de la seva gestió econòmica, molt enfatitzada en la contenció de la despesa, l’equilibri pressupostari i el paga ment a proveïdors, però gens enfocada en invertir en les necessitats que avui dia continuem tenint com a poble, tant a nivell urbanístic com social. De fet ni tant sols el podem aprovar en aquesta faceta, ja que si ara disposem de recursos a la caixa és degut a les modificacions del PEF i la legislació estatal a causa de la pandèmia.

Però el més preocupant del mandat d’aquest alcalde ha sigut, amb diferència, les seves declaracions públiques. En poc temps hem hagut de tenir la mala sort de ser notícia a nivell nacional per les seves opinions, tant en matèria de seguretat com en inmigració. Vam veure i sentir amb estupor com minimitzava i gairebé justificava l’agressió veïnal que es va patir en un pis d’inmigrants, raó per la qual vam demanar la seva dimissió. Les declaracions van ser tant greus que no només van ser rebutjades per Crida Premianenca i la resta de l’oposició, sinó que el seu propi partit va haver de realitzar un comunicat oficial desmarcant-se de les paraules del senyor Méndez, condemnant tota forma de racisme i violència. Per si no era suficient, poc temps després va aprovar la reforma de la normativa de padró, una reforma que contradiu la llei catalana i que, de facto, exclueix del dret a empadronar-se als col·lectius més vulnerables, i que li ha valgut advertències tant del Síndic de Greuges com d’Amnistía Internacional.

Si aquest ha sigut el seu llegat com a polític, en el tracte personal hem de dir que, malauradament, no ha sigut millor. El seu to autoritari i poc empàtic (sovint fins i tot arribant a la falta de respecte personal) ha sigut la norma general no només a dins del ple municipal, sinó també amb altres actors socials del poble i veïns que l’han reclamat.

En conclusió, marxa un alcalde que ens ha ofert més del mateix, les mateixes polítiques, la mateixa ineficàcia i la mateixa actitut altiva amb aquells que el contradiuen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada