Des de Crida Premianenca, com a formació municipalista d’esquerres que treballa per capgirar el model dominant de ciutat insostenible acumulat al llarg de les darreres dècades, ens dirigim al conjunt de la població per tal de manifestar la nostra satisfacció pel que representa la culminació d’una etapa important de la lluita en favor de Can Sanpere com a espai de titularitat pública.
Han transcorregut més de vint anys de lluites, incloent-hi 10 anys d’ocupació i dinamització del recinte amb experiències d’autoorganització popular, teixint el moviment de base i sempre més enllà de les lògiques institucionals i dirigistes. L’esforç, l’activisme, la creativitat i la confluència de reivindicacions i propostes han fet que Can Sanpere esdevingui un referent local i comarcal i una clara mostra del que representa el poder popular. Can Sanpere és una mostra del significat més viu d’allò que ha de ser la política concreta, del que és un projecte col·lectiu, participatiu i creat des de baix, arran de carrer i de territori.
Des de Crida sempre hem valorat i defensat el caràcter exemplar de la lluita per la recuperació d’aquest espai. Ho hem fet des del marc municipal, confrontant-nos amb alcaldes i governs que des del primer dia van alimentar l’estigmatització i el menyspreu de qualsevol forma de mobilització aliena a la visió oficialitzada i legalista d’un poder municipal lliurat del tot als interessos del món de la construcció indiscriminada i a un model de ciutat mercantilitzada convertida en una marca al servei dels voltors de divers signe.
Amb la signatura del conveni, que comporta l’inici del procés d’expropiació i un conjunt de compromisos de futur relacionats amb les aspiracions del moviment popular (protecció del patrimoni històric industrial, espais verds, serveis comunitaris, suport a les experiències desenvolupades en clau autogestionària), entrem en una nova fase transitòria que enllaça el present amb els anys de lluites, de divergències amb el relat institucional, dels resultats favorables d’una consulta popular guanyada pel propi moviment, de les ocupacions, de la repressió, dels desallotjaments aturats i, sobretot, de la multiplicació constant d’iniciatives i experiències de base.
El futur de Can Sanpere, doncs, anirà sempre lligat al recorregut, la crítica i les propostes d’una llarga lluita que ha marcat el batec del moviment real de transformació de la nostra ciutat.
Si la lluita ha estat i és exemplar, també ho han estat els centenars i centenars de persones que en la seva condició de veïns, d’activistes, de ciutadans i ciutadanes amb consciència de les greus mancances que pateix la població i de tantes entitats i col·lectius que han mostrat suport actiu a una experiència que, lluny de la seva conclusió, entra ara en una etapa de resolució, atenció i necessària supervisió dels compromisos adquirits.
En el context actual, convé recordar quin ha estat el paper dels diversos governs municipals des del primer moment d’aquesta lluita. La confrontació amb els moviments socials des de l’Ajuntament no és ni ha de ser mai la pràctica d’aquells que diuen representar el poble quan, al mateix temps, s’han caracteritzat per menysprear les dinàmiques i els col·lectius que fan possible un Premià de Mar basat en els valors de la comunitat, la participació, la solidaritat i el suport mutu.
És hora de celebrar aquesta victòria del moviment popular i també ho és de no abaixar la guàrdia davant de qualsevol incompliment i eventualitat que alteri l’experiència acumulada.