L’economia solidària com a política transversal local (1): context global i l’experiència d’Arbúcies.

24abr. 2023 by crida No Comments

Divendres 21 d’abril la Crida premianenca va organitzar a Can Roura una sessió de treball entorn de l’economia solidària que va comptar amb una introducció inspiradora per part d’en Jaume Salmeron, tinent d’alcalde d’Arbúcies per la candidatura Entesa per Arbúcies. L’economia solidària s’ha d’entendre com una política transversal que travessa molts dels àmbits de les polítiques públiques locals que es poden fer en un municipi. Que aquestes es facin articulades amb l’economia solidària enforteix la sobirania local i la construcció de poder popular, ja que posa la gestió i l’execució en mans de la gent a través d’organitzacions democràtiques. En aquest sentit, és complementària de les polítiques de participació en la deliberació i les decisions.

A continuació posem en context global la situació econòmica de Premià de Mar i recollim les aportacions de l’experiència de polítiques públiques de l’Ajuntament d’Arbúcies que ens poden inspirar.

Un context de crisi econòmica, social i ecològica global

L’emergència ecològica i social que vivim ens posa davant de grans reptes, també a escala local. Com afrontem aquests reptes condicionarà la manera com viurem en els propers anys i com viuran les generacions vinents. Les primeres etapes de la pandèmia van demostrar que tenim una capacitat enorme per articular respostes a les necessitats des de la solidaritat i els vincles comunitaris. A Premià de Mar en vam tenir bons exemples en la distribució d’aliments i en la producció i distribució de mascaretes i material de protecció, entre altres. Però més enllà de les respostes espontànies i puntuals, ens caldrà una combinació de teixit comunitari i polítiques públiques per afrontar qüestions tan importants com són l’abastiment alimentari i energètic, l’habitatge digne per a tothom, la cura de les persones i el treball digne no precaritzat. Ja estem vivint les primeres fases d’un procés en el qual es combina l’emergència ecològica, agrícola i social derivada del canvi climàtic, l’esgotament de les energies fòssils i els efectes que té (i tindrà encara més) en el transport a grans distàncies i en el teixit productiu, l’escassedat de matèries primeres i materials; amb una situació de creixent desigualtat social on un 1% molt ric està acumulant la major part de la riquesa, l’economia està orientada per l’afany de lucre sense tenir en compte els límits materials del planeta ni els drets de les persones, el treball es precaritza i els habitatges, en lloc de llars on viure, es tracten com a béns d’inversió per especular.

Les polítiques públiques locals i l’experiència d’Arbúcies

En l’àmbit municipal és possible un model d’economia per la vida centrat en les persones, aquest model ja existeix, s’ha demostrat que és resilient en moments de crisi, i cal enfortir-lo. A Catalunya la XMESS (Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària) agrupa 50 municipis que des de 2015 estan impulsant aquest tipus de polítiques, documentant les bones pràctiques i fent mentories entre ells. Un d’aquests municipis és Arbúcies on, des de fa 3 legislatures, governa una candidatura d’esquerra i sobiranista, l’Entesa per Arbúcies i on, des de fa dècades, s’ha anat forjant una cultura política alternativa ja que en les primeres eleccions de 1979 va guanyar la CUPA (Candidatura Unitària i Popular d’Arbúcies) que governaria fins a 2003 i que ha deixat un pòstit important pel que fa a participació popular i cooperació internacional, entre altres, a la que l’Entesa dona continuïtat i que cap formació del municipi qüestiona, perquè està consolidada entre la població. L’Ajuntament d’Arbúcies té doncs experiència en aplicar polítiques transformadores, de justícia social, de participació ciutadana i ecologistes. Ha hagut de superar alguns esculls, trobar la manera de fer les coses dins el marc legal vigent i fer pedagogia amb el personal tècnic municipal per trobar solucions amb la seva complicitat i expertesa. L’Entesa va entrar al consistori l’any 2007 i va estar a l’oposició fins al 2011, quan va guanyar amb una majoria absoluta que ha anat repetint en les legislatures següents.

Les polítiques d’economia solidària a Arbúcies es treballen en 4 eixos:

1. Contribuir a millorar els serveis públics
2. Fer una gestió més democràtica del que és comú
3. Amb participació perquè així la gent defensa allò en què ha participat, fent d’allò social insitucional i a l’inrevés.
4. Com una política transversal, que es té en compte en tota la resta de polítiques municipal

I des de l’ajuntament es busca trencar amb alguns estigmes que planen sobre l’economia solidària:

Això de l’economia solidària és cosa de quatre hippies: no, és cosa de l’economia en conjunt i de transformar-la.
Això és ideologia: això funciona i funciona bé, demostrar-ho en les pràctiques i guanyar el relat.
Això és impossible: no, això és possible i es pot fer dins el marc legal, fer pedagogia en secretaris i interventors.
Això està bé però només per a serveis socials i educació: no, l’economia social té solucions i instruments per tots els àmbits.

En Jaume Salmeron va explicar alguns dels àmbits en els quals s’han introduït transversalment elements de l’economia solidària en les polítiques públiques:

Cures a gent gran. Quan van entrar al govern hi havia 1050 persones més grans de 65 anys i un servei externalitzat que n’atenia 12. Actualment s’atenen mensualment 75 persones i amb un model totalment diferent. Van entrevistar 735 persones, amb una persona contractada, per entendre les necessitats i van treballar amb una cooperativa primer i ara amb la cooperativa en col·laboració amb una empresa pública on l’ajuntament participa. Van haver de demostrar al Consell Comarcal que les competències d’atenció domiciliària són municipals i van incidir en els concursos públics premiant en les condicions empreses de l’economia solidària, amb sous per sobre del conveni i altres clàusules socials. Quan va arribar la crisi sanitària del COVID teníen les dades i les persones treballadores que vivien al territori, això va fer molt més fàcil l’atenció.
Menjadors escolars. Formen part de la coordinadora de 9 ajuntaments que reclamen la remunicipalització dels menjadors i que finalment aquest mes ha aconseguit un Decret del Govern de Catalunya que ho permet. Ara podran fer el concurs públic corresponent prioritzant empreses de l’economia social i tercer sector, amb els criteris de la Comissió de Menjadors que ja porta temps treballant.
Finances: l’ajuntament treballa amb finances ètiques, és sòcia de Fiare i s’autoproveïx així (encomana de serveis) de serveis financers. Per demanar préstecs, per targetes i també per als microcrèdits a persones autònomes (als quals dediquen 20.000€). Tenen un acord amb Coop57 i un fons per ajudar a empreses de l’economia solidària.
Sector energètic. L’Ajuntament és sòcia de Som Energia i s’autoproveeix a través d’aquesta. També té una borsa d’habitatge per l’emancipació de joves i com a condició al lloguer social cal que es mantinguin els subministraments amb la subministradora de l’ajuntament. També compta amb una oficina d’assessorament contra el canvi climàtic i té un conveni de pobresa energètica amb Som Energia pel que manté el subministrament sota el paraigua de l’ajuntament (actualment hi ha 30 contractes d’aquest tipus).
Mercat laboral. Com altres ajuntaments participen en Plans d’Ocupació del SOC i fan inserció en un programa per a dones majors de 45 anys, ja que per raons històriques és un sector amb dificultats d’inserció, que havia treballat en la indústria ja desapareguda. Es fa inserció en empreses de l’economia solidària i el tercer secctor, s’utilitzen les subvencions 30 plus i l’ajuntament complementa el salari mínim d’aquestes fins al salari que paga la cooperativa o empresa.
Recuperació de l’olivera autòctona. Des dels anys 50 a la Vall d’Arbúcies es va abandonar la vinya i l’oliverar, la gent va anar a treballar a la indústria i van plantar pins a les finques. S’ha recuperat l’olivera autòctona a partir d’empelts de 3 exemplars sobrevivents i amb col·laboració amb la universitat per fer un oli de qualitat. S’han substituït pins per oliverars (10.000 oliveres de dues varietats), s’ha creat una cooperativa i es ven oli amb la marca OVA (Oli Vall d’Arbúcies). Alhora els oliverars són una garantia contra els incendis.

Arbúcies no treballa sola, ha participat, amb 21 ajuntaments i 20 entitats, en un Pla de l’economia solidària per la comarca de la Selva que ja té un full de ruta compartit.