L’economia solidària com a política transversal local (2): mesures per Premià de Mar

Divendres 21 d’abril la Crida premianenca va organitzar a Can Roura una sessió de treball entorn de l’economia solidària que va comptar amb una introducció inspiradora per part d’en Jaume Salmeron, tinent d’alcalde d’Arbúcies per la candidatura Entesa per Arbúcies. L’economia solidària s’ha d’entendre com una política transversal que travessa molts dels àmbits de les polítiques públiques locals que es poden fer en un municipi. Que aquestes es facin articulades amb l’economia solidària enforteix la sobirania local i la construcció de poder popular, ja que posa la gestió i l’execució en mans de la gent a través d’organitzacions democràtiques. En aquest sentit, és complementària de les polítiques de participació en la deliberació i les decisions.

A continuació s’exposa com unes polítiques transversals d’economia solidària poden incidir en la transformació social de Premià de Mar a partir de 2023.

Polítiques d’economia solidària per Premià de Mar

A Premià de Mar, com a mínim en dues ocasions (2019 i 2021) s’han aprovat mocions per impulsar l’economia social i solidària, però les seves mesures mai s’han implementat. També s’ha creat la Taula de Treball, el 2019, però no s’ha reunit regularment, ni ha desenvolupat els seus propòsits que eren els següents:

  • a) Realitzar una diagnosi de l’economia social i solidària en l’àmbit local.
  • b) Dissenyar un Pla Director de l’economia social i solidària, de caràcter integral i d’àmbit municipal.
  • c) Elaborar una memòria anual

A més de l’existència de la XMESS que agrupa els ajuntaments, des de 2016 Catalunya compta amb 14 Ateneus cooperatius finançats per la Generalitat que donen suport a la creació de cooperatives i projectes col·lectius en els seus territoris. Apostem perquè Premià de Mar s’adhereixi a la XMESS i aprofiti l’experiència dels altres Ajuntaments, alhora que mantingui una col·laboració estable amb l’Ateneu cooperatiu CoopMaresme per fomentar i donar suport a l’emprenedoria col·lectiva. Apostem per recuperar per al cooperativisme i l’associacionisme la seu de la Cooperativa La Unió, confiscada pel Franquisme i encara no recuperada, per convertir-la en un focus de promoció de l’economia solidària a través de la gestió comunitària de les mateixes entitats, amb la col·laboració de l’Ajuntament i de Coopmaresme.

La situació d’emergència que vivim requereix també una relocalització en la producció d’aliments i béns de consum. Apostem per introduir en els estudis comercials la recerca sobre d’on ve el producte i on va el benefici, que serveixi per orientar polítiques públiques que, necessàriament, s’hauran de coordinar en l’àmbit comarcal i supra-comarcal. Premià de Mar mostra en estudis de 2017 i 2022 un nombre de comerços per habitant suficients, diversitat de productes i una retenció important de persones que compren dins el municipi. Però aquest comerç local es veu amenaçat per les mitjanes i grans superfícies fora del teixit urbà, per la pujada de preus de lloguer i del subministrament elèctric, així com per la situació global relacionada amb el transport i subministrament de productes. Apostem pel suport al comerç local amb polítiques actives que incloguin polítiques de difusió i foment, formació i capacitació, millora de les condicions laborals, suport financer, recursos mancomunats, estudis de necessitats i oportunitats no cobertes, pels eixos comercials dins el nucli urbà (com Gran Via, Mercè, Casc antic, Barri Cotet) i també pel foment del Mercat municipal com un pol articulador i de relació amb la producció local de la comarca. En aquest àmbit també apostem per preservar terres agrícoles tant per la producció agrària professional com per l’autoproducció, requalificar sòl industrial en desús com a sòl agrícola i treballar a nivell de subcomarca per la preservació i activació de sòl agrícola i per les produccions ramaderes a la Serralada Litoral donant suport a les productores locals mitjançant ajudes, avals i formació.

També apostem per fomentar Premià de Mar com un lloc on treballar-hi, amb polítiques de suport, tant a espais de cotreball (visibilitat, recursos compartits, formació), com a tallers de reparació i indústria «tova» no contaminant. Apostem també per fomentar les estructures col·lectives i de recursos mancomunats, com les cooperatives de serveis entre establiments, els serveis compartits en la logística d’última «milla», les cooperatives de comunitats energètiques locals amb ciutadania i comerços (que puguin disposar de cobertes públiques on fer instal·lacions de producció), les cooperatives de consum i el cooperativisme d’habitatge.

Un aspecte important en el qual l’economia solidària pot complementar altres polítiques és el de l’habitatge. Premià de Mar té problemes greus en aquest àmbit, amb desallotjaments freqüents, persones que es queden sense llar, alts preus de lloguer i compra i, alhora, un miler d’habitatges turístics i més d’un miler d’habitatges buits en mans de grans tenidors i fons voltor. Posar sòl públic (com la «bufanda» de sòl qualificat d’habitatge en el recinte de Can Sanpere un cop expropiat) per al cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús amb la condició d’habitatge de protecció oficial pot ser complementari a altres polítiques d’adquisició d’habitatge públic amb lloguers social.

Els ajuntaments són actors rellevants en l’economia com a consumidors i actualment aquest rol està afavorint principalment a les empreses mercantils i, especialment, a les grans empreses que extreuen importants beneficis per als seus accionistes. Això es pot capgirar, sense moure’s del marc legal actual, mitjançant la compra pública responsable que prioritzi l’economia solidària, la producció de proximitat i el comerç just. Apostem per fer un gir en aquest àmbit en tres eixos: canviar la cultura interna de l’equip tècnic per apostar per l’economia solidària i de proximitat en encàrrecs i contractes menors, amb formació i sensibilització del personal; introduir clàusules tant en els aspectes automàtics com en els qualitatius dels plecs per a contractes públics i licitacions; associant l’ajuntament en cooperatives de manera que pugui autoproveir-se a través de l’encomanda de serveis a empreses de les quals forma part.

Llegiu també

Saber-ne més

Mesures Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) 2023

Mesures Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) 2023

Bones pràctiques de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS)

Comerç local

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.