Polítiques d’infància: una acció de present i una aposta de futur

Home / General / Polítiques d’infància: una acció de present i una aposta de futur

Crida Premianenca proposa el treball de la Infància des de polítiques integradores i transversals, incloses en el marc d’unes polítiques socials actives, valentes i integrades. Des d’aquest article, volem remarcar la importància de les polítiques d’infància i la seva capacitat transformadora. 

per Martí Ramos
Una de les coses que es pot veure quan s’observa la forma d’actuar de
l’Ajuntament, és que no hi ha polítiques locals (val a dir que tampoc
autonòmiques) d’Infància. La infància s’inclou als serveis socials (quan es
parla de risc social), a ensenyament com a principals benefactors (o
malfactors) d’aquesta àrea per les escoles i els instituts, a sanitat pels
serveis de pediatria, a polítiques de lleure o de cultura en quant a
l’organització d’espais lúdics i educatius per als infants… Sí, però també hi
ha moltes polítiques de Gent Gran, de Gènere, etc… I quin altre col·lectiu hi
ha que sigui vulnerable perquè no pot valer-se a si mateix (almenys legalment)?
Els infants. I encara que no poden votar, els infants seran el futur dels
pobles on vivim ara. Tota aquella colla de marrecs que veiem jugant a futbol a
la Plaça de la Sardana, gronxant-se a la Plaça Nova, els adolescents que es
reuneixen a la Plaça dels Països Catalans, els nens i nenes que corren pel
carrer de la Mercè o que ens fan desviar-nos per evitar que ens atropellin amb
les bicicletes, ells, seran adults aviat i seran el qui s’ho manegaran al
poble. Aquests nens treballaran a les botigues, a les indústries, a la brigada,
voldran ser alcaldes, aniran a actes sobre polítiques locals, etc… en breu.
I els nens i nenes no són mai “només els nens i nenes”, perquè tenen pares,
avis, oncles, germans i germanes grans… etc.
Quan es parla, per exemple, d’Ensenyament, no parlem dels nens. Parlem dels
pares que estan o no contents amb el sistema educatiu i la qualitat educativa,
parlem de si la pública o la concertada, parlem del sou i horaris del
professorat, etc… Tot això, evidentment, repercuteix i molt en els infants,
però no parlem d’ells.

Quan es parla de lleure es parla de les entitats, de casals d’estiu o
d’activitats esportives, els usuaris majoritaris de les quals poden ser nens i
nenes, però no parlem d’ells directament.

Als Serveis Socials, fem el mateix. No parlem de polítiques destinades a
infants, parlem de subsidis, de centre obert com a recurs… Sí, d’acord, tot
això ajuda a la infància. Però no tenim política d’infància.
A Premià, al 2014, hi havia més de 4.400 nens i nenes menors de 14 anys
(per 4.900 majors de 65 anys). Això és més d’un 15% de la població. I aquí ni s’hi
compten els nois i noies entre 15 i 18 anys (no hi ha dades diferenciades),
però a Catalunya més del 20% de la població és menor de 20 anys. Gairebé un de
cada cinc habitants de Premià és menor d’edat. No caldria una Política
d’Infància? Destinada a què si ja hi ha tantes polítiques d’educació, de
serveis socials, de….

1. Tots els nens i
nenes de premià haurien de tenir garantits uns àpats adequats:
a.       Augment de la partida
pressupostària per menjadors escolars
b.      Augment dels ajuts per aliments a
les famílies amb infants
2. Totes les nenes
i els nenes haurien de tenir accés a espais educatius i de socialització
a.       Només hi ha 26 places d’escola –
bressol per 28.000 habitants
b.      Es necessita com a mínim una
línia més de primària
c.       Augment de les beques destinades
a activitats extraescolars
d.  Creació d’un espai d’atenció a la
petita infància (per a mostra, un botó: http://www.granollers.cat/benestar-social/espai-familiar-petits-i-grans )
e.      Potenciació de la programació
cultural i lúdica per a infants i adolescents (festa major, programació a
L’Amistat o al Patronat, etc…)
f.        Potenciació de
les capacitats artístiques, esportives, intel·lectuals, etc… dels infants a
través de fomentar la participació cultural
3.  Premià és el
segon poble amb més habitants del Maresme, hauria de poder gaudir de serveis no
centralitzats a Mataró i tenir en bones condicions els seus serveis, adequats a
les necessitats reals
:
a.       Optimitzar el Centre Obert com a
espai integrador i de construcció d’identitats
b.      Creació d’una nova plaça per un/a
educador/a social de SSB
c.       Serveis descentralitzats de
Mataró: CDIAP, CSMIJ… que d’altres comarques tenen per partida doble als dos
municipis amb més habitants.
d.      Creació d’una escola de pares i
mares
e.      Potenciar el treball comunitari
(grups d’adolescents, activitats a l’institut, etc…)
4. La infància no és un objecte amb
el que jugar mediàticament, formen part activa del municipi
:
a. Generar un
consell d’infància (recollit a la Llei dels Drets i Oportunitats en la Infància
i l’Adolescència) útil, representatiu i vinculant
b. Fomentar
espais, a les escoles i instituts, que potenciïn la vinculació dels nens i
nenes amb el poble on viuen
c. Dotar
d’eines formatives i/o d’espais als centres educatius per treballar aspectes
com el gènere, la immigració, la diversitat, el civisme i els drets bàsics

I un etcètera més llarg… Podríem incloure aquestes propostes al programa
dins dels “departaments” que considerem oportuns, però resultarà més eficient i
més potent fer-ho com a Polítiques d’Infància. No ho fa ningú, però hi ha alguns
municipis (p. ex: Les Franqueses) que tenen una Àrea d’Infància i Joventut…. Des
de la Crida volem impulsar aquestes polítiques d’infància, treballant-les de
forma autònoma alhora que integrant-les dins el conjunt de polítiques locals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *