[PEF i proposta de pressupost pel 2020] Sense recursos per a nous centres educatius i habitatge social

Des de Crida denunciem que l’aprovació del segon PEF i les inversions previstes pel govern pel 2020 posen en risc la construcció de nous centres educatius (la segona Bressol, l’edifici de la Mar Nova o l’institut-escola), la creació d’un parc públic d’habitatge i l’expropiació de Can Sanpere.

Recentment dues notícies han marcat el debat entre els grups municipals, per una banda la previsió d’acabar l’any amb un nou incompliment de la regla de la despesa, abocant l’Ajuntament a l’aprovació d’un segon pla econòmic i finances (PEF) pels anys 2020-2021, per altra banda, la proposta de pressupost del govern pel 2020, de la que desapareix la partida per fer front a l’expropiació de Can Sanpere amb el pretext del compliment del PEF i on destaca l’absència de recursos per construir la segona escola bressol o per obtenir habitatge per destinar-lo al lloguer social.

El govern pretén aparcar l’expropiació de Can Sanpere i deixar sense pressupost la segona escola bressol o la creació d’un parc públic d’habitatge.

Què és el PEF?

La Llei orgànica 2/2012 d’estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat financera, coneguda popularment com a Llei Montoro, estableix que en el cas d’incompliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, de l’objectiu de deute públic o de la regla de la despesa, l’Administració incomplidora ha de formular i aprovar un pla econòmic financer (PEF), per l’any en curs i el següent, i adoptar mesures per tornar a l’equilibri.

La regla de la despesa estableix, a grans trets, que una administració no pot augmentar el que gasta d’un any a l’altre més del que marca un indicador calculat a partir de l’IPC. A causa d’un primer incompliment d’aquest indicador, el març de 2018 el Ple municipal va aprovar el pla econòmic financer pels exercicis 2018-2019, ara el govern ha anunciat un nou incompliment i la necessitat d’aprovar un segon pla més restrictiu.

Des de Crida sempre hem denunciat que aquesta legislació suposa un atac a l’autonomia local per part de l’Estat. Especialment haver de complir amb la regla de la despesa, un indicador que no s’adapta a administracions petites on les grans inversions es produeixen de forma puntual (construir una nova biblioteca, edificar un poliesportiu o expropiar una finca com Can Sanpere són projectes que es fan un cop cada molts anys). Per tant és injust que, tot i tenir solvència econòmica, l’Ajuntament no pugui sobrepassar aquest topall imposat, i per aquest motiu cal reclamar la derogació de la llei, com apunta Dolors Sabater en un article recent.

Si bé és cert que la llei Montoto és injusta, això no justifica la gestió irresponsable del govern municipal, que ha desobeït reiteradament no segons una pla que permetés assumir inversions estratègiques i perdurables sinó per la mala planificació de les inversions i un ús electoralista del pressupost.

Motius principals dels incompliments.

1-Mala planificació de les inversions: L’informe presentat per l’interventor municipal (màxim responsable de la fiscalització dels comptes de l’Ajuntament) és clar “una part important de l’incompliment de la despesa obeeix a la gestió i execució que es fa de les inversions […] Caldria millorar en el compliment del calendari previst d’execució de les obres pressupostades”.

Per una banda, entre els anys 2014-2017 es va executar de mitjana només el 40% de les inversions previstes, i a més a més es feia una previsió a la baixa dels ingressos, per sota la realitat. Això va suposar que durant anys es deixés sense gastar partides previstes al pressupost com les destinades a millores als centres educatius o a la il·luminació del passeig marítim, per posar dos exemples, deixant necessitats sense atendre, tal com havíem denunciat més d’un cop des de Crida.

Per contra, a partir de 2017 es dispara la despesa i s’acumulen les inversions, que s’arrosseguen d’un any a l’altre, principalment les obres d’urbanització de places i carrers com l’obertura de la Gran Via, la Plaça de la República o el tram de Gran Via de plataforma única. Tal és el volum d’inversions concentrades als darrers anys de legislatura que el 2019, malgrat tenir uns pressupostos prorrogats, s’ha incomplert novament la regla de la despesa per la incorporació de romanents afectats dels anys anteniors.

2-Inversions no perdurables de caràcter electoralista: La liquidació del pressupost 2018 contenia una despesa molt per sobre del previst al PEF i a més a més s’incorria també en inestabilitat pressupostària per import de 598.549,72€. El principal motiu era l’altíssim volum d’inversions no perdurables l’any abans d’eleccions: enjardinaments, parcs infantils, espais d’aparcament i esbarjo, pintura per a passos soterrats, arranjar voreres, etc., amb un sobrecost d’un milió d’euros respecte altres anys, en el que des de Crida vam denunciar com a una operació de maquillatge just abans de les eleccions.

Despeses necessàries però que cal assumir i planificar de forma estable per garantir que el poble sempre es troba net i en condicions (no només l’any abans d’eleccions) i per no comprometre el pressupost i posar en risc els comptes municipals limitant la capacitat d’ampliar els serveis, la plantilla i els equipaments.

Desobeir la llei Montoro per impulsar grans projectes de ciutat pot tenir sentit, fer-ho reiteradament per asfaltar carrers i enjardinar el poble és una temeritat i una irresponsabilitat perquè compromet la resta d’inversions, com la creació de nous equipaments.

3-Modificacions pressupostàries: A banda de la gestió de les inversions, durant el 2017 es van aprovar modificacions pressupostàries per tal de finançar una mesura de caire populista, el pagament de llibres i material educatiu a centres públics i privats, modificacions que van suposar un increment del 110,51% del capítol 4 del pressupost. Aquest partida de gairebé mig milió d’euros es va executar en la seva totalitat provocant que es desajustes també la regla de la despesa. Una política que al nostre entendre no parteix d’una anàlisi acurada de les necessitats educatives dels infants del municipi i que en no introduir criteris socials esdevé econòmicament regressiva.

Arribats a aquest punt, quin marge té l’Ajuntament per a noves inversions?

Si es vol complir el nou PEF i per tant la regla de la despesa, després d’anys de fer-ne cas omís per posar el pressupost al servei del cicle electoral, el marge per a noves inversions serà molt limitat el 2020 i 2021 (es disposarà aproximadament d’un milió d’euros anual).

No obstant això, la llei preveu una escletxa i permet destinar el romanent de tresoreria a “inversions financerament sostenibles”, sense que aquestes computin en el càlcul de la regla de la despesa (es calcula que en liquidar el pressupost de 2019 disposarem de 5 milions d’euros).

Aquestes inversions estan limitades per un llistat establert a la mateixa llei. El llistat era en un inici molt restrictiu però els darrers anys s’ha flexibilitzat i inclou nous conceptes com “habitatge”, “creació de nous centres docents d’educació infantil i primària” o “protecció i millora del medi ambient”.

Ara bé, a la proposta de pressupost del govern les inversions financerament sostenible previstes pel 2020 es centren novament de forma gairebé exclusiva en la urbanització de carrers, comprometen el romanent de tresoreria i deixant sense recursos l’Ajuntament per assumir projectes necessaris i estratègics.

El govern vol destinar tot l’estalvi a la urbanització de places i carrers deixant l’Ajuntament sec i sense capacitat per ampliar serveis i crear nous equipaments.  

Per això, a Crida pensem que cal posar fre a aquesta dinàmica. És necessari posar sobre la taula una bona planificació de les inversions municipals i no exhaurir el romanent de tresoreria només per urbanitzar carrers, establint com a prioritat compromisos als que estem obligats com l’expropiació de Can Sanpere, la creació de nous equipaments públics (com els nous centres educatius o els equipaments culturals i comunitaris previstos al mateix Can Sanpere) i les polítiques socials, especialment les d’habitatge.

Només sota aquesta premissa estem disposats a negociar els comptes municipals i a plantejar, arribat el cas, l’incompliment d’algun precepte de la llei Montoro.