Rescat social, transició ecològica i enfortiment comunitari. Com afrontar la crisi des de Premià sense deixar ningú enrere.

De cop ens vam trobar tancats a casa, obligats al confinament i al distanciament físic entre persones, mesures necessàries per a protegir la salut col·lectiva però que ens aïllen i ens aboquen a un escenari d’incerteses. Alhora s’han tornat més evidents els límits i riscos propis del sistema capitalista, que posa l’interès econòmic de grans empreses per damunt de les vides de la classe treballadora o el manteniment de la producció i la depredació de recursos per damunt de la cura del planeta.

Els efectes de la crisi són clars, a l’impacte sanitari i el patiment que ha generat s’hi suma l’augment de la precarietat i de la vulnerabilitat, que ja s’havien aguditzat arran de la recessió de 2008. Milers de treballadors i treballadores han patit un ERTO, altres són forçats a treballar sense la protecció necessària ni possibilitat de conciliar feina i família, autònoms i petits comerciants pateixen per si podran aguantar l’embat o hauran de tancar la persiana i moltes famílies no poden fer front als preus de l’habitatge enmig de la bombolla del lloguer. Per tant, és evident que només amb serveis públics forts que garanteixin drets com la salut i l’educació, amb una protecció social que asseguri pa, sostre i treball, i amb un teixit comunitari i socioeconòmic viu que enfronti l’amenaça de col·lapse ecològic, podrem sortir-nos-en i evitar caure en més desigualtat i més autoritarisme.

A Premià de Mar, però, l’Ajuntament es troba en un moment de debilitat política que no permet encarar els reptes de ciutat com caldria: el govern segueix en absoluta minoria (5 regidors de 21), incapaç de crear consensos amplis i incorporar les propostes de la resta de grups, els pressupostos estan prorrogats des del 2018 i s’han de gestionar a partir de contínues modificacions, i recentment s’ha hagut d’aprovar un nou Pla Econòmic i Financer (PEF) a causa de l’incompliment reiterat de la regla de la despesa degut a la mala planificació de les inversions i a un augment descontrolat dels recursos gastats en període preelectoral. Aquest pla limitarà durant els propers dos anys la capacitat del consistori per fer noves inversions, com la creació i millora d’equipaments públics o la pacificació de carrers i noves zones del municipi, i tampoc permetrà usar l’estalvi per a reforçar l’atenció a les persones o augmentar l’ajut al comerç local.

Per tot això, des de Crida creiem urgent que el govern presenti uns nous pressupostos, que haurien d’estar marcats per un fort gir social (atendre l’emergència en qüestions com l’habitatge, la segregació educativa o l’atenció primària de salut i el suport als centres residencials), i que haurien de contenir una aposta valenta per la transició ecològica (millorar la gestió dels residus, tendir cap a la mobilitat sostenible, protegir l’entorn natural i impulsar un nou model energètic). Necessitem bons instruments polítics, fiscals i econòmics per combatre la crisi i sabem que aquestes eines no sorgiran de l’actual marc de negociació estable que existeix entre Junts per Premià (JxCat) i Ciudadanos, una dinàmica que exclou la majoria de partits i sensibilitats polítiques del ple municipal i escora el govern encara més cap a la dreta.

Simultàniament tenim la certesa que és vital reforçar la solidaritat i els llaços veïnals i comunitaris per respondre a les necessitats bàsiques de molta gent que l’administració sovint no arriba a cobrir. És per això que veïns i veïnes s’organitzen en Xarxes de Suport Mutu, Xarxes d’Aliments, noves i velles entitats, grups de voluntariat i diverses formes de sindicalisme, experiències que apareixen o es consoliden en l’actual context i canalitzen el malestar social cap a l’organització popular.

La situació d’emergència fa necessari el rescat immediat de les persones -i no dels bancs, com a la darrera crisi- però a mig i llarg termini és igualment imprescindible posar les bases d’una nova política i economia transformadores, també des de l’àmbit municipal, que posin la vida, la utilitat social i la sostenibilitat al centre perquè ningú quedi enrere.

*Aquest article correspon a una versió ampliada del que es publicarà a l’espai dels grups municipals de la revista Vila Primília, a l’edició especial sobre el Covid-19.

One thought on “Rescat social, transició ecològica i enfortiment comunitari. Com afrontar la crisi des de Premià sense deixar ningú enrere.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada