Discurs íntegre de Crida Premianenca per la Diada Nacional de Catalunya

Encara amb la diada d’enguany per pair, us deixem amb la transcripció del discurs de Crida Premianenca, pronunciat pel regidor-portaveu Joan Ribet, durant l’acte de l’onze de setembre de 2015 a Premià de Mar:

Premianencs i
premianenques,
Avui és sens dubte
la Diada del principi d’un final. EL final d’un Estat que s’esgota per tots
cantons. L’Estat Espanyol, aquesta estructura administrativa que encapçalada al
llarg dels temps per diferents sensibilitats polítiques ha estat incapaç de
reconèixer els drets dels Països Catalans.
És també el final
del mapa polític que ha dominat els últims temps. Les hegemonies del
bipartidisme PP-PSOE a l’Estat Espanyol i l’hegemonia conservadora convergent a
Catalunya són el símptoma més clar d’un profund canvi de paradigma del sistema.
Un canvi de
paradigma que assoleix la seva plenitud quan es tradueix en un canvi social. Un
 canvi social protagonitzat per les
nostres àvies que han perdut finalment la por a expressar-se lliurement després
d’haver viscut l’infern de la dictadura feixista, per les nostres mares, que en
el seu moment van lluitar per una transició a la democràcia com a esperança
d’una societat democràtica i que ara han vist com totes aquelles promeses
quedaven esmicolades i aixafades en textos legals i en institucions que
nosaltres fa temps que denunciem que no es corresponen en les necessitats d’un
poble que pretén governar-se sense tuteles. 
Per nosaltres, les treballadores
que lluiten dia a dia per arribar a final de mes, i que dipositem les nostres
esperances en viure en un món millor lliure de les discriminacions per raó de
classe, de gènere, de raça, d’orientació sexual…
Un canvi social
protagonitzat per un poble en moviment, lluitador incansable que fa anys que
està convençut que ens cal un trencament, una ruptura, amb l’Estat Espanyol.
Amb l’Estat Espanyol i els seus principals aliats, amb els poders fàctics, amb
els empresaris i els mitjans que han fet d’Espanya el seu modus vivendi. I amb
els polítics que l’han sostingut, organitzats a través d’aparells de partits
podrits de corrupció, i que a més han tingut la descarada vergonya de fer la
guerra bruta per, al cap i a la fi, mantenir-se en el poder.
No podem permetre
que ningú ens vingui a donar lliçons. Les amenaces d’intervenció militar del
ministre de justícia, el joc amb els sentiments de pertinença de la
vicepresidenta del govern espanyol, o la mateixa carta d’en Felipe González
publicada per un rotatiu espanyol que el defensava posteriorment en un dels
seus editorials, són exemples de la seva actitud clarament antidemocràtica.
Tots ells són la
cara visible dels còmplices de l’status quo. Que sembla que els tenim ben lluny
però pel contrari els tenim ben a prop. I a nivell municipal tampoc permetrem les
ingerències d’aquells que volen dinamitar el procés. Cal recordar que al govern
municipal hi ha 2 regidors del PSOE, sí aquell partit que en el seu moment va
crear els GAL i que ara de la mà de l’expresident del govern espanyol ens
pretén donar lliçons, i també hi ha una regidora d’Unió, aquest partit dirigit
pel Duran i Lleida des de Madrid, i també hi ha 6 regidors de Convergència,
aquest partit que ha estat esquitxat repetides vegades per casos de corrupció.
Prenem-ne nota i
assumim la realitat des d’una perspectiva crítica. I que ningú enganyi dient
que nosaltres no volem assumir responsabilitats. I tant que en volem assumir de
responsabilitats, les que convingui però per fer cau i net i per construir un
país nou, lliure i engrescador. Però això no ho farem, no ho dubteu en cap
moment, amb aquells que no tenen les mans netes.
Construirem un País
nou que si convé marxarà de la Unió Europea. No perquè ens en facin fora, sinó
per voluntat pròpia. Ens avergonyeixen les seves polítiques neoliberals d’austeritat,
però encara més ens fa caure la cara de vergonya quan aquesta unió d’estats és
incapaç d’estar a l’alçada davant d’una crisi humanitària com la que aquests
dies presenciem astorats a través dels mitjans de comunicació: la de les
persones que busquen en els nostres pobles el refugi necessari per viure en
condicions, fugint de la guerra i de la desesperació. A tots ells, des d’aquest
petit però acollidor País els hi enviem una forta i càlida abraçada i els hi
diem que benvinguts siguin, vinguin d’on vinguin.
El dia 27 farem via
cap a la creació de noves institucions polítiques radicalment democràtiques i
no cap a la regeneració de les institucions polítiques del règim liberal de
l’estat espanyol. Farem via cap a l’exercici d’una democràcia real, popular,
horitzontal, participativa, directa, activa i inclusiva, que permeti la
intervenció directa de la gent en la definició i gestió de les polítiques
públiques i de tots els afers col·lectius.
El 27 de setembre,
Catalunya, una part del nostre País començarà a caminar sola.
Visca Catalunya!
Visca els Països
Catalans!
Crida Premianenca – Poble Actiu

11 de setembre de
2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.