Premià 2030 – el futur urbanístic a debat

Som a les portes de l’última gran transformació urbanística de Premià de Mar, un poble amb el territori saturat per anys d’especulació i mancat de zones verdes o agrícoles, equipaments comunitaris i espais naturals protegits. Aquesta transformació es concentrarà en quatre grans espais: les Hortes de Ponent, Metal·logènia, Transmesa i Can Sanpere, afectant directament els barris de ponent del municipi: el Palmar, Banyeres-Solimar, el Gas i també el Casc Antic, però que tindrà un impacte enorme sobre el conjunt de la ciutat: augment de població, canvis en la mobilitat, saturació del sistema d’equipaments, possible destrucció dels últims espais naturals, etc.

A aquesta transformació cal afegir-hi també el debat candent sobre els usos de l’espai públic: el xoc entre el model basat en el vehicle privat i el basat en el transport públic i la pacificació dels carrers, així com l’etern conflicte entorn la façana litoral (el futur de les infraestructures a primera línia de costa i de les platges, amb l’amenaça de la draga sempre present).

Des de Crida impulsem una jornada programàtica i de debat municipalista (una COP) centrada en aquests quatre eixos: 
1- Transmesa, Metal·logènia i les Hortes de Ponent. 
2- Usos i equipaments de Can Sanpere. 
3- Façana litoral. 
4- Mobilitat i espai públic. 
Aquest dissabte dia 12 a les 18h a l'Ateneu Popular Eixam: C/ Torras i Bages, 39.

1- Si ens fixem amb més detall en la situació urbanística actual, cal recordar que durant la segona meitat de l’actual legislatura (2017-2019) han estat aprovats diversos projectes d’obertura de carrers que facilitaran l’urbanització de ponent: continuar la Gran Via fins al Torrent Malet, un projecte que han demanat obertament els propietaris de Metal·logènia degut a les seves intencions de requalificar la fàbrica per fer-hi pisos de luxe i una gran superfície comercial, i que es realitza malgrat l’oposició de l’últim pagès que queda a la zona, que veu amenaçada la continuïtat de la seva explotació perquè carregarà com a deute el cost de les obres realitzades. 

També es preveu la construcció d’una rotonda a la carretera de Premià a l’altura del Camí del Mig, obrint carrers a la part alta de les Hortes de Ponent i deixant el terreny a punt per executar la destrossa de l’últim espai amb potencial per esdevenir parc agrari-forestal de la nostra Vila. Tal com hem advertit en més d’una ocasió durant els darrers mesos, molt aviat començaran les obres de construcció de fins a 300 habitatges amb blocs de pisos de fins a 9 plantes a la part nord de les Hortes de Ponent (l’espai entre l’escola Montserrat i la carretera de Premià).

Per això resulta vital protegir la resta de les Hortes (els terrenys entre el club de tennis i el camí del mig) i mantenir-les com a espai agrícola, així com evitar la requalificació de Metal·logènia i Transmesa per fer-hi pisos i noves superfícies comercials, tal i com pretenen els seus propietaris.

2- Mentrestant sembla que per fi durant el 2019 veurem iniciar l’expropiació de Can Sanpere. Ara bé, tot i que l’expropiació es fa de la parcel·la en la seva totalitat, el govern proposa una reserva d’un 10% de l’espai per uns 50 habitatges privats i una reserva d’equipament sobre l’escola Assís que podria ser per a una possible ampliació del centre a costa de part del futur parc públic.

Cal per tant una campanya per garantir que el 10% que el govern vol convertir en pisos privats sigui espai verd o habitatge de lloguer social, i sobretot cal una batalla pels usos: no volem places de plàstic ni ciment, no volem zones verdes de cartró ni equipaments que siguin dependències administratives, sinó equipaments culturals, zones de vida: com un nou mercat, la segona escola bressol, el centre de dia i un ateneu de gestió comunitària. Usos que hauran de ser decidits en un procés participatiu obert a tota la ciutadania, on l’experiència d’autogestió que ha nascut a la fàbrica els darrers cinc anys hi ha de tenir un paper central i on la decisió ha d’emanar d’un mandat popular. 

3- Per la seva banda, mig any després de l’obertura del centre comercial del Port és hora d’afirmar que es tracta per ara d’un rotund fracàs que cap cavalcada de reis pot amagar: ni s’ha creat els llocs de treball que es van anunciar, ni aquests són llocs de treball de qualitat, ni s’han instal·lat les marques anunciades, ni s’ha arribar a una ocupació mínima dels locals. Tot fa preveure que a mig termini la ciutat haurà d’abordar la reconversió de part de l’espai i els seus usos. Una hipoteca que no només té l’impacte ambiental denunciat, sinó que també té costos econòmics indirectes i afectacions com per exemple la perpetuació de la N-II com a barrera entre el municipi i el mar, tot plegat per no apostar per un projecte de port que fos això, un port, i no un centre comercial.

Mentrestant, tal i com denuncia la Plataforma Aturem la Draga, el Ministeri de medi ambient ha fet públic un projecte faraònic per a omplir les platges de Premià de Mar i el Masnou que suposarà el dragat i abocament de centenars de milers de metres cúbics de sorra i la construcció de noves barreres artificials al litoral i, per tant, la destrucció de bona part de l’ecosistema marí. Novament un projecte de gran abast, amb grans costos econòmics públics, que pot modificar per sempre la morfologia de la nostra costa, que és una solució provisional i de curta vida (no assegura la regeneració de les platges degut a l’augment del nivell del mar i requereix aportacions de sorra periòdiques amb la draga), que hipoteca la política d’ordenació del litoral i que es decideix des d’un despatx de Madrid sense contrast ni participació de la ciutadania ni de les institucions de la comarca, comprometent el medi, el paisatge i la qualitat de vida del futur de les generacions que ens succeiran.

4- Per últim, si parlem de mobilitat i espai públic, recentment hem vist com una proposta de la Crida es feia realitat: la creació de la líni a de bus urbà. Aquesta mesura, però, hauria de ser només la primera d’una aposta global per la pacificació, el transport públic, la vida comunitària i la programació cultural al carrer. És moment de finalitzar la conversió del casc antic per als vianants i abordar la creació de nous espais pacificats (carrers comercials sobre la Gran Via, eixos com l’Avinguda de Roma o C/ Mercè i Ramón i Cajal, etc.)

Tots aquests canvis són avui en dia conflictes oberts que es decantaran d’una banda o altra segons dos factors: en primer lloc la mobilització i capacitat de resposta social des del carrer. Ens segon lloc, les majories polítiques que resultin de les eleccions del maig vinent. Per això resulta vital obrir ara el debat en la seva plenitud i posar totes les cartes sobre la taula. 

 

One thought on “Premià 2030 – el futur urbanístic a debat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada