A petició de Crida el ple de Premià visitarà i coneixerà experiències de gestió comunitària

Home / General / A petició de Crida el ple de Premià visitarà i coneixerà experiències de gestió comunitària
per Brenda Bär.
 
Per què apostem per la gestió comunitària?
Al ple de gener els regidors i regidores van acceptar la petició de la Crida de conèixer experiències de gestió comunitària d’equipaments de titularitat municipal per saber-ne més sobre el seu funcionament. En properes reunions es concretarà amb l’equip de govern quins espais visitar i amb quin personal tècnic seria interessant contactar. Volem potenciar la coneixença sobre aquestes experiències -hereves dels Ateneus Republicans on les classes populars es podien trobar a imaginar, expressar i construir espais pel col·lectiu, pel bé comú- per poder en algun moment enriquir el poble amb equipaments més autònoms, autogestionats i participatius. Espais amb assemblees, voluntaris, artistes, famílies, veïnes… Espais rics en diversitat i escoles de veritable participació ciutadana.
Actualment al nostre poble tenim diversos equipaments que podrien ser interessants per engegar processos de gestió comunitària. El cas més clar, perquè existeix la demanda explícita, és el Centre Social Autogestionat de Can Sanpere, però podria ser una aposta interessant per altres espais del municipi com la Casa de la Cultura de Can Manent, el futur Espai Jove de Can Salomó o d’altres. Per això creiem important començar a reflexionar i informar-nos sobre aquesta tendència per poder afrontar-la amb ple coneixement.
La nostra societat està demanant i sorgeixen amb força noves maneres d’implicar-se que transformen cap a una relació d’horitzontalitat el vincle entre l’Administració i el teixit social. Sorgeixen pràctiques que busquen la gestió dels recursos públics com a fórmula de retorn directe cap a la comunitat en forma de gestió comunitària. Aquestes són maneres cooperatives de gestionar els recursos per part de la comunitat, des d’on s’aposta amb força principalment des de l’àmbit de la cultura amb fàbriques de creació, ateneus culturals, etc[1]. L’Ateneu Popular de Nou Barris, amb els seus 40 anys d’història és un dels referents
destacats, però també altres iniciatives més recents, com l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu o Can Batlló al barri de Sants.
Aquestes pràctiques són a les antípodes de la fórmula d’empreses privades del sector de l’educació i cultura, que gestionen serveis com centres cívics, espais joves i altres centres culturals d’arreu del territori, i ofereixen a la comunitat la possibilitat de gestionar allò públic des de la proximitat i la participació.
Convertint aquests espais en laboratoris potents d’experimentació social, on altres formes d’organitzar-se, de decidir i gestionar es posen al servei d’una sèrie de projectes amb un gran valor per la comunitat, esdevenint una manera d’entendre la cultura i la participació al territori, com una escola de participació política i ciutadana.
Moltes vegades les pràctiques sobre allò públic acaben sent les pràctiques de l’administració i no són del tot representatives de la societat perquè exclouen, en molts casos, al veïnat que finalment es veurà afectat pels processos de gestió i decisió. En canvi, les pràctiques comunitàries busquen posar el veïnat al centre de la gestió sense perdre el sentit de bé comú i públic del que estan gestionant de manera col·lectiva. Per això cal reconèixer els col·lectius, els barris, els veïnats com a actors actius en la programació d’activitats, en la creació de cultura i en la capacitat de gestionar el que realment és seu, el que és públic. Fet que no va
en detriment del paper de l’administració que ha de ser garant i facilitadora d’aquests processos de gestió col·lectiva a partir de criteris consensuats amb
la comunitat arrelada al territori.
Si bé són pràctiques en els darrers anys sorgeixen amb força, i que ja fa molt de temps que han existit al nostre entorn, no sempre el conjunt de la societat i
responsables polítics sabem les experiències en què es basen; per això creiem que ens cal conèixer-les millor. Quan parlem de gestió comunitària no estem
pensant en fórmules o receptes prescriptives. Aquests processos col·lectius fan un pas des de la participació per cobrir necessitats quotidianes a la preocupació i implicació en assumptes públics i comuns amb la mirada a la comunitat. Quan parlem de gestió comunitària, no parlem només d’una cessió dels espais a les entitats que aquestes acaben utilitzant com a seus i on la seva gestió i presa de decisions poden ser opaques i poc accessibles. Parlem de «gestió comunitària» quan els projectes responen a un interès col·lectiu consensuat i vinculat a les necessitats d’un territori i la seva gent, així com de la seva capacitat de permeabilitat, transparència i d’accés de la comunitat al control democràtic dels òrgans de presa de decisió i dels recursos que s’hi gestionen.
Quan parlem de gestió comunitària ho fem d’autogestió des de l’organització social de la mateixa comunitat. Aquest és el repte central: la creació o reapropiació per part de la societat dels recursos que ens permeten autogestionar la producció i reproducció, així com consensuar les normes que garanteixin l’accés universal i la gestió ètica i democràtica d’allò que, pensem, ens pertany. En aquest sentit, una gestió comunitària dels recursos públics posa en el centre de mira dos aspectes fonamentals: la relació d’horitzontalitat entre el teixit associatiu i l’Administració i el retorn social de les polítiques públiques des d’una perspectiva d’interès general.[2]
Pensem que això reflecteix una nova manera d’entendre el poble i el que és comunitari, una nova manera d’entendre les necessitats compartides i com ens empoderem tots i totes per donar-hi resposta.  Volem potenciar aquestes experiències al poble perquè són expressió de democràcia directa, de gestió col·lectiva, de solidaritat, de cooperació i de maneres més enriquidores de relació social. Som-hi!

[1] Pot ser interessant per consultar les diferents experiències conèixer la web de la Xarxa d’Espais Comunitaris (xec.cat)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *