
La ciutat del silenci
per Joan Ribet. El primer cap de setmana d'abril els premianencs i premianenques (bé, alguns) hem celebrat els tres anys de l'ocupació de Can Sanpere que aconseguí salvar-lo (fins el dia d'avui) de l'urbanisme salvatge. L'esdeveniment va donar molt de si i aquests dies que l'han succeït segur que a tots ens ha fet pensar. Pensar, de ben segur, en coses ben diverses. I a mi també m'ha fet pensar, efectivament, en moltes coses. M'ha fet pensar si els premianencs i premianenques serem capaços de respondre amb contundència a l'assetjament urbanístic actual (Ca l'Escoda) i el que vindrà (Transmesa, Metal·logènia i Hortes de Ponent) que està patint el nostre poble o pel contrari l'assumirem novament i perpetuarem el nostre paper de víctimes. Però també m'ha fet pensar en un tema tant o més interioritzat per la societat premianenca que el mateix urbanisme salvatge: la…