De les roques d’en Pons al Burger King, passant per un port “marca de la casa”. La trista història d’un paisatge premianenc a la deriva.
per Àngel Pagès. Aquest és el recorregut d'una operació delirant que va començar, aproximadament, l'any 1970. Un relat que s'afegeix als malsons de la castigada vila de Premià de Mar. En aquells temps tot això de l'ecologia i la sostenibilitat eren conceptes i paraules pràcticament desconegudes o confinades a l'àmbit acadèmic. La façana marítima de Premià de Mar mostrava un conjunt d'elements irregulars, però de referència: Platges naturals, el Pla de l'Os amb les seves palmeres, el llegendari Bellamar, les barques disseminades per diversos punts de la costa, la vella estació (arquitectònicament digna), les casetes dels banys i, significativament, les Roques d'en Pons. Aquelles roques -avui submergides i/o enterrades- conformaven un espai natural de grans dimensions situat en l'entorn de l'actual port esportiu i que es prolongaven més enllà dels límits de la localitat en direcció a Vilassar de Mar. Alguns ho recordem, de petits,…
